TRAMUNTANA!!!

Ahir diumenge, últim dia de vacances dels "Avis de la Plana", voliem aprofitar-lo per fer una agradable passejada cicloturística per l'empordanet.
En aquesta sortida també s'hi afegiria en Roger i l'Alba amb el seu regalet de reis, un tàndem MMLASA.
La ruta seria pensada (i realitzada) tindria uns 45-50Km, i uns 250mts de desnivell positiu (anar i tornar), és a dir una passejada´... però haviem de tenir en compte que en Roger i l'Alba era el primer dia que agafaven el tàndem que els hi van passar els reis, i que la iaia Carme feia almenys 15 anys que no tocava una bicicleta, i que també n'estrenava una de nova aquell mateix dia (una B-Twin de passeig per a dona, blanca, tota xul·la, ben acabada, amb un canvi de 21 vel. SRAM de punys giratoris molt correcte, i uns frens V-Brake bons, tot i que el quadre té un pes considerable). Seria una ruta d'anada i tornada per allà mateix i seria: Vulpellac-Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Sant Feliu de Bodada, Pals, Regencós, Palafrugell i Llafranc. Tota seguint per la xarxa de cicloturisme del baix empordà, que va per camins rurals, asfaltats o no, però sempre en bon estat.
Tot havia de ser flors i violes, a part que els del temps, que s'havien passat anunciant tota la setmana, pluges per diumenge, al final ja deien que faria sol... i i tant s'hi va fer sol... d'això no en va faltar... ara... si no hi havia ni un núvol al cel, era per la ditxosa tramuntana...
Com que no ens varem atrevir a que l'Edmon anés a la seva cadireta habitual (no li agrada gens el vent...) varem posar els dos nens a dins del carretó... i això volia dir que en Roc no podia anar dins el seu maxicosi habitual (per un problema d'espai)... en Roc es va enfadar per no anar dins el maxicosi, l'Edmon al final també es va enfadar... i bé... va ser un drama de viatge... De tant en quan es calmaven... de tan en quan arrencaven a cridar... Ja ho vam veure... els dos nens dins el carretó MAI MÉS!!! no s'entenen!!! és allò de "al pan pan, i al vino vino..."

Bé, al final, varem arribar al punt que es volia arribar a dinar: LLAFRANC!!! tot i que no varem seguir tota la ruta plantejada, ja que varem voler evitar qualsevol camí que no fós asfaltat perquè en Roc no anava massa ben lligat sense el maxicosi, i varem acabar anant pel voral de la carretera entre Regencós i Palafrugell (tot i que no hi havia massa trànsit i no ens varem sentir insegurs en cap moment). Arribats a Llafranc, varem anar a jugar amb l'Edmon a la platja, i aquí la cosa va canviar: s'ho va passar d'allò més bé, tirant pedres al mar, mullant-se els peus (amb sabates i sense), jugant amb la sorra... Vam salvar el dia!! i Renoi quina paella que ens varem cruspir!!! en un restaurant de primera línia de mar.

A la tornada, varem decidir que Clara, Iaia Carme, i nens es quedarien i que la resta d'equipu aniria a buscar els cotxes i els passariem a buscar.
L'Avi Josep va deixar la seva mtb i es va afegir a la part de darrera del tàndem MAcario (la seva 1a experiència) i en Roger i l'Alba seguirien amb el seu MMLASA.
Tot anava "sobrerrodes" fins que en un canvi de marxes forçadíssim va fer que la cadena de l'MMLASA petés... ja se sap, en un tàndem, quan es vol fer un canvi de marxes... s'ha "d'apretar" molt ménys que no amb una single... Això va ser passant per PALS.
Al final, Pepitu i Avi Josep van fotre gas a la burra, i varen fer amb una mitjana de 35 Km per hora els últims 15 Km de lleugera pujada...
Varem carregar el tàndem, i a buscar la resta de gent desperdigada per l'empordanet: uns a Pals, i els altres a Llafranc.
Globalment va anar bé, tothom ho va patir i disfrutar a la seva manera, uns per mal al cul, els altres per fred... però és això no?¿? i disfrutar, com?¿? doncs no se sap perquè... però a la tornada, i malgrat haver rejurat que si tornava a fer vent en una propera sortida, no sortiriem... tothom pensava en la següent... fins l'Edmon... que pensava que si feia fred no voldria anar amb bicicleta mai més... avui al matí quan l'estava entrant al cotxe per anar a l'escola m'ha dit: Pare, perquè no hi anem amb bicicleta, que serà molt divertit, com ahir!!!
Tothom té el seu punt de massoquisme...