TRAMUNTANA!!!

Ahir diumenge, últim dia de vacances dels "Avis de la Plana", voliem aprofitar-lo per fer una agradable passejada cicloturística per l'empordanet.
En aquesta sortida també s'hi afegiria en Roger i l'Alba amb el seu regalet de reis, un tàndem MMLASA.
La ruta seria pensada (i realitzada) tindria uns 45-50Km, i uns 250mts de desnivell positiu (anar i tornar), és a dir una passejada´... però haviem de tenir en compte que en Roger i l'Alba era el primer dia que agafaven el tàndem que els hi van passar els reis, i que la iaia Carme feia almenys 15 anys que no tocava una bicicleta, i que també n'estrenava una de nova aquell mateix dia (una B-Twin de passeig per a dona, blanca, tota xul·la, ben acabada, amb un canvi de 21 vel. SRAM de punys giratoris molt correcte, i uns frens V-Brake bons, tot i que el quadre té un pes considerable). Seria una ruta d'anada i tornada per allà mateix i seria: Vulpellac-Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Sant Feliu de Bodada, Pals, Regencós, Palafrugell i Llafranc. Tota seguint per la xarxa de cicloturisme del baix empordà, que va per camins rurals, asfaltats o no, però sempre en bon estat.
Tot havia de ser flors i violes, a part que els del temps, que s'havien passat anunciant tota la setmana, pluges per diumenge, al final ja deien que faria sol... i i tant s'hi va fer sol... d'això no en va faltar... ara... si no hi havia ni un núvol al cel, era per la ditxosa tramuntana...
Com que no ens varem atrevir a que l'Edmon anés a la seva cadireta habitual (no li agrada gens el vent...) varem posar els dos nens a dins del carretó... i això volia dir que en Roc no podia anar dins el seu maxicosi habitual (per un problema d'espai)... en Roc es va enfadar per no anar dins el maxicosi, l'Edmon al final també es va enfadar... i bé... va ser un drama de viatge... De tant en quan es calmaven... de tan en quan arrencaven a cridar... Ja ho vam veure... els dos nens dins el carretó MAI MÉS!!! no s'entenen!!! és allò de "al pan pan, i al vino vino..."

Bé, al final, varem arribar al punt que es volia arribar a dinar: LLAFRANC!!! tot i que no varem seguir tota la ruta plantejada, ja que varem voler evitar qualsevol camí que no fós asfaltat perquè en Roc no anava massa ben lligat sense el maxicosi, i varem acabar anant pel voral de la carretera entre Regencós i Palafrugell (tot i que no hi havia massa trànsit i no ens varem sentir insegurs en cap moment). Arribats a Llafranc, varem anar a jugar amb l'Edmon a la platja, i aquí la cosa va canviar: s'ho va passar d'allò més bé, tirant pedres al mar, mullant-se els peus (amb sabates i sense), jugant amb la sorra... Vam salvar el dia!! i Renoi quina paella que ens varem cruspir!!! en un restaurant de primera línia de mar.

A la tornada, varem decidir que Clara, Iaia Carme, i nens es quedarien i que la resta d'equipu aniria a buscar els cotxes i els passariem a buscar.
L'Avi Josep va deixar la seva mtb i es va afegir a la part de darrera del tàndem MAcario (la seva 1a experiència) i en Roger i l'Alba seguirien amb el seu MMLASA.
Tot anava "sobrerrodes" fins que en un canvi de marxes forçadíssim va fer que la cadena de l'MMLASA petés... ja se sap, en un tàndem, quan es vol fer un canvi de marxes... s'ha "d'apretar" molt ménys que no amb una single... Això va ser passant per PALS.
Al final, Pepitu i Avi Josep van fotre gas a la burra, i varen fer amb una mitjana de 35 Km per hora els últims 15 Km de lleugera pujada...
Varem carregar el tàndem, i a buscar la resta de gent desperdigada per l'empordanet: uns a Pals, i els altres a Llafranc.
Globalment va anar bé, tothom ho va patir i disfrutar a la seva manera, uns per mal al cul, els altres per fred... però és això no?¿? i disfrutar, com?¿? doncs no se sap perquè... però a la tornada, i malgrat haver rejurat que si tornava a fer vent en una propera sortida, no sortiriem... tothom pensava en la següent... fins l'Edmon... que pensava que si feia fred no voldria anar amb bicicleta mai més... avui al matí quan l'estava entrant al cotxe per anar a l'escola m'ha dit: Pare, perquè no hi anem amb bicicleta, que serà molt divertit, com ahir!!!
Tothom té el seu punt de massoquisme...

Tortosa-Alcañiz

Ja fa uns quants anys que quan els avis paterns de la nosta canalla fan vacances al febrer, i ens conviden per tal d'anar junts en algun racó de la geografia catalana i practicar alguna activitat de lleure "actiu". Hi ha anys que si ha nevat anem amb esquís de fons, d'altres que sortim amb raquetes de neu, i gairebé cada any hi ha alguna bicicletada.
Aquest any, com que de neu, nanai de la xina, i aprofitant les temperatures primaverals, varem decidir fer una activitat més pròpia de primavera que no de ple hivern: fer una sortida cicloturística amb tota la familia.
Ja ens havia passat pel cap més d'una vegada anar a fer la via verda del Baix Ebre, i aquesta vegada teniem la gran ocasió de poder-la allargar ja que comptàvem amb vehicle de suport per portar maletes (la iaia Carme)i el que fós. Aprofitant l'ocasió ens varem anar engrescant, i què carai, aniriem de Tortosa fins a Alcañiz amb nens i tot!!!
Serien uns 90 Km de via verda, enllaçant les vies verdes del Baix Ebre, de la Terra Alta i de la Val de Zafán ja en territori aragonès.
Cadascú tenia les seves tasques, l'avi Josep de reservar hotels, la iaia Carme d'aprendre a portar la furgoneta Renault Trafic versió llarga, la Clara de preparar les tresmilcoses que s'han de preparar quan es va amb nens, i en Pep de muntar i desmuntar bicis, tàndem, carretó i la ruta en si.
Amb aquesta intenció, el divendres varem anar a dormir a Tortosa per així dissabte, poder sortir a primera hora.

El KM0 va ser Roquetes, punt en el que ens era molt fàcil aparcar, no hauriem de travessar Tortosa... Aquest primer dia varem anar de Roquetes a Horta de Sant Joan, amb una parada tècnica al mig (Pinell de Brai) que varem aprofitar per trobar-nos amb el cotxe de suport, i menjar una mica. Van ser un total de 50Km amb 400 mts de desnivell positiu total i màxim un 2% (és a dir, pràcticament pla... amb alguns "falsos llanos" com dirien els castellans). Tot asfaltat tot i que alguns trams amb la grava "suelta", per tant ho varem fer tot amb roda de 700 i coberta de 700x28.
Descrivint una mica la ruta d'aquest primer dia: La part del baix Ebre va ser molt planera, plena de famílies que anaven amb bicicleta, sempre pel marge dret del riu, i envoltats de tarongers... molt bonic. La segona part, es començava a enfilar, per la Terra Alta, deixavem els camps de tarongers, i passavem a paisatge més secà, amb penyasegats i engorgats molt espectaculars (les Gúbies del riu Canaletes, oliveres, vinya, pobles petits, túnels (alguns de 700mts de llarg) i ponts. Molt bonic. Fins a Horta de Sant Joan. Aquest dia ens allotjariem l'hotel rural "Les Capçades", molt molt molt recomanable, l'avi Josep va fer una bona tria (una casa de pagès reformada amb molt bon gust, aneu-hi si se us presenta l'ocasió!!).
Després de la dutxa... tots els mals (sobretot els de cul) es varen anar posant a lloc... L'endemà més!!!
Aquesta segona etapa varem anar de Horta de Sant Joan fins a Valjunquera, ja en territori aragonès per la Val de Zafán. El paisatge canviava radicalment. Tot de secà, algunes vinyes, oliveres centenàries i a destacar el riu matarranya i les seves formes. 35Km de "falso llano" bastant continu. a Valjunquera ens esperava la iaia Carme amb la furgoneta, que també ho va fer molt bé, perquè mira que era complicat de trobar l'antiga estació de tren.
Destrossats però contents vam posar fi a la bicicletada familiar del cap de setmana en el restaurant "La Parrilla" d'Alcañiz, on ens varen oferir una selecció de carns a la brasa de les que no s'obliden!!

4 dalt d'un tàndem!!

Hola a tots i totes...
Després de tenir el blog molt abandonat, avui tornem a actualitzar... que no vol dir que durant tot aquest temps no haguem pedalat... el que passa és que a finals de setembre sen's va girar molta feina, amb la nova adquisició a la familia... Va néixer en ROC!! Passades les 4 setmanes de "quarantena" obligada per tota dona que acaba de parir... ja varem començar a fer les primeres sortidetes... això sí... amb el doble de pes del què ja estem acostumats, i amb el doble de desentrenament... és a dir dos factors inversament oposats...
Les nostres primeres sortides les varem fer per carretera, per la "via verda Arbucienca" (entengui's l'antiga carretera d'anar a Viladrau). Sempre de pujada continua però mai sobrepassant el 5% de desnivell. Sortidetes de 8km ens varen anar posant a to, i quan va entrar el fred viu, varem aprofitar per canviar les rodes, de carretera a MTB, i així fer sortidetes per pistes dels voltants d'Arbúcies (Mollfulleda, Vilar, Vidal, Can Pla...) sortides de com a molt 5Km d'anada, amb desnivells positius de 200mts´, és a dir de 10km anar i tornar, que ens han anat posant més a to.
Al principi teniem molta por... de si en Roc ho aguantaria, de si ai si... i al final ha resultat que és l'activitat que més el tranquilitza... molt més que anar amb cotxe, que portar-lo a passejar amb cotxet... posar-lo a dins del carretó (de fet a dins el carretó hi portem el maxicosi), i fer quatre bots, és del què més li agrada juntament amb banyar-se a la banyera... HEM TINGUT SORT!!!
Aquí us poso una foto de la primera sortida amb roda de tacs, en la que varem anar fins a Mollfulleda.