Fotos de la trobada de tàndems

Diumenge, 4 de setembre vam anar a la 4a Trobada de tàndems. Ens ho vam passar molt bé. La ruta era molt agradable i vam poder xerrar amb molts altres "tandemistes", que això és el millor! Aquí van un parell de fotos.

Trobada de tàndems!

Ja ens hem inscrit a la 4a Trobada de tàndems, que es farà el 4 de setembre. Per a més informació, podeu consultar la pàgina: http://trobadatandem.blogspot.com/

2 dalt d'un carretó

Ara que en Roc ja s'aguanta assegut, ja hi caben tots 2 a dins del carretó. Mireu-los, aquí, a punt de marxa!

Alins - Tor

Que no publiquem, no vol dir que no pedalem… ans al contrari… potser és que
pedalem tant que no tenim temps d’escriure ni publicar… bé… potser no sigui una
relació totalment directa… suposo que el fet que tinguem dugues canàies a casa, també
hi deu fer.
En tot cas, aquest cap de setmana llarg, en Pepitu s’havia inscrit a la terrorífica “Cuita
el Sol” una prova del circuït català de curses verticals de muntanya, que les següents
dades ho expliquen tot: 1680 mts de desnivell en 4Km, on els primers classificats
arriben a dalt en poc menys d’una hora… El lloc triat: Àreu, i la muntanya en sí, el
Monteixo (de 2905 mts). Bé, no explicarem detalls de la cursa… en tot cas, en Pepitu
va fer un molt bon paper, pujant amb 1h21’ i quedant 26è. Això de batallar-se amb l’elit
i veure que s’hi pot batallar li va aixecar la moral per damunt de les rastes… Ui a la
propera…
L’endemà de la cuita, una sortida de tàndem era una bona opció. Diuen que moure una
mica les cames va bé per descongestionar… però collons… a la Vallferrera… de pla
només hi ha el que és seguir la carretera principal. Uns amics ens havien aconsellat
anar fins al poble de Tor (sí sí… Tor, el poble aquell famós perquè tothom hi té trabuc
i que de tant en quant l’han fet servir… “Tor, 13 cases i 3 morts” diu el llibre). En tot
cas, Tor, un poble situat a uns 1700 mts que s’hi arriba per pista en part asfaltada, en
part emporlanada, en part, de sorra i pissarra. Una vall molt i molt estreta, fresca, amb
avetoses. Un riu, la Noguera de Tor, en el seu curs més alt, que espetega amb força dins
d’uns engorjats de vertigen… Tor, un poble on s’hi pot escoltar el silenci: “Catalunya
té 1000 anys; Tor ja hi era”. Aquest és el cartell de benvinguda. Hi ha un hostal, dels de
tota la vida. No un restaurant camuflat d’hostal… no, un hostal, dels que s’hi demanes
què tenen per menjar o beure et responen “hi ha això i punt”. Varem fer-hi un pà amb
fuet i tot seguit… uns núvols amenaçadors ens varen foragitar. Gas avall a la burra, la
pluja no ens va atrapar. Els justos van al cel diuen.
En quant al trajecte en tàndem… hi anavem com sempre, tota la familia, és a dir, 4 en
Tàndem: Roc, Edmon, Clara i Pep. Varem optar per no agafar el carretó i anar amb
la cadireta nova comprada a Slovènia. No sabiem l’estat de la pista i el desnivell…
sort que no varem agafar el carretó… els desnivells eren més que considerables, amb
rampes del 14%. Si sense el carretó la cosa tirava enrera, no em vull imaginar amb el
carretó. Va ser dur i uns del 12 Km més llargs de la meva vida. En tot cas però, bonics
i feréstecs. Recomanables a tothom qui li agradi guanyar-se el pa, a tots aquells que
creuen que les coses que requereixen esforç sempre són millors.

En dades tècniques:
12 Km
700 de desnivell positiu
Rampes del 14%
5 Km d’asfalt
5 Km d’emporlanat
2 Km de pista en bon estat (una mica fangosa)

ALGUNS TRUCS I PREGUNTES QUE ENS FA LA GENT (1)

1. Com ho fem per un nadó dins d’un carretó?
Doncs amb un maxicosi lligat amb pops dins el carretó (a la foto podeu veure el sistema, rudimentari però efectiu: aquí en Roc tenia 1 mes de vida i ja anava en tàndem!). A més, és ben sabut que la gran manera de tranquilitzar als menuts és duent-los a passejar… A nosaltres, anar en Tàndem, és un gran moment familiar… el nen dorm… i nosaltres (mare i pare) podem parlar!!! Sí,
Sí… PARLAR!!!

Eslovènia. Part 2: El Parc Nacional del Triglav

Diuen que quan vas cap a la vall del Khumbu, la immensitat de tot plegat és tant gran i
tu tant petit… que….. que… que t’acolloneixes de tal manera… que al final fa que no
miris amunt, i només vagis mirant per on van les passes… i hi ha qui va al Khumbu… i
no en veu res… no s’atreveix a mirar amunt… li fa por…
Doncs aquesta va ser una sensació experimentada al arribar als peus del Triglav. Era un
dia fred… molt fred i ventós. No vam escollir bé el dia, però la pluja de la darrera nit va
fer que ja no quedés més aigua al cel… això sí, de vent n’hi havia… i el vent, per algú
de terres tranquiles com nosaltres, és molt empipador… de fet els d’Arbúcies estem
molt més avesats al plugim que no a la brisa… Però tot i així la intenció era i va ser, fer
la segona pedalada per terres eslovenes.
Varem dormir en un poblet ramader, gros i alhora petit… amb escola, supermercat,
camp de futbol… però sense ni un carrer entès com a casa nostra. Una gran unió
de cases de pagès, amb un cobert per un parell o tres de vaques per cada casa, les
joguines dels nens tirades a fora… i prats i horts per jardí… tampoc grans prats ni grans
horts… diriem que unes distàncies de torres d’urbanització, però que en comptes de
jardí, la cosa era molt més productiva, hortet i vaques… i joguines de canalla… unes
combinacions molt boniques. Les cases… viam ni torres noves, ni masies del segle
XV… cases alpines, grossotes… de fusta… teulades amb prou pendent com perquè la
neu no esberli res… tot molt i molt homogeni… bonic… idíl·lic… molt “heidi”… El
poble en qüestió: Krni Cal, situat a l’Oest de Bled.
L’objectiu? Seguir la vall del riu Radovna per una pista en molt bon estat fins a arribar a
Zgornja Radovna, un petit llogarret ramader obert a la vall del gran Triglav, cim més alt
i símbol d’Slovenja.
Al matí, vora les 10 varem sortir pedalant, tandem, carretó per paisatges de muntanya,
per una pista amb un 4-5% de desnivell, bastant constant; cap pujada de l’altre món i
uns 16 Km d’anada i per igual de tornada. L’estat de la pista, molt bo (de fet hi havia
molts “funcionaris” de carreteres eslovens arreglant-la amb rampins, per tal de “posar
a lloc” tota la grava- aquí això gent treballant per arreglar la carretera no es veu ni a
les nacionals!!!-). De fet, potser és la pista forestal més ben cuidada que he vist mai…
cada 2 o 3 Km hi havia algun “peon caminero” amb la seva aixada i rampí arreglant-la.

Varem anar seguint tot el riu Radovna…. Tot molt bonic… tot molt ventat… tot molt
fred… per una vall tancadota… amb vistes de vall tancadota… és a dir poques vistes…
però les poques… alpines… desnivells… neu i glaceres… avetoses… estralls fets per
les allaus… però arribant a Zgornja…. La vall s’eixampla… hi ha un prat… i surten
imponents… des de terra fins al cel… els grans cims… un d’ells el Triglav destaca per
la seva forma cònica… fan por… l’observem durant una estona… mirades curtes…
sinó fa por… el vent comença a bufar amb força… el llogarret té una casa d’hostes, Toc
Toc a la porta; està oberta… però no hi ha ningú… al cap de poc apareix la mestressa…
ens hi refugiem una bona estona, una xocolata calenta i moltes joguines del nen de la
casa fan que l’Edmon es refagi del fred i la cara se li posi feliç i vermella… i nosaltres
també… la tornada la faig sol solet vine’m a veure i amb vent en contra… en tot cas…
no ens ha plogut… i el Triglav és el Triglav…

+ INFO
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://1.bp.blogspot.com/_Mz53eZa0TBY/TGE_K8oCw6I/AAAAAAAADQM/kRPM0z6WE3U/s1600/Radovna%2BCycle%2BRoute.jpg&imgrefurl=http://www.slovenia350.info/2010/08/radovna-cycle-route-on-101010.html&usg=__j-_KA7LKMZ5gMGPQYdkfu4yW0cw=&h=260&w=460&sz=44&hl=es&start=2&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=vHi-kmgqGV9ynM:&tbnh=72&tbnw=128&prev=/search%3Fq%3Dradovna%2Bcycle%2Broute%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ADFA_esES351ES351%26biw%3D1003%26bih%3D468%26tbm%3Disch&ei=HFDJTe7HIIbQsgaLmq2GAw

De vacances a Eslovènia. Part 1: Passant per Itàlia.

Tot està preparat. Furgoneta plena a tope, tàndem al carry-bike de darrera; carretó i maletes a dins… La previsió és que allà a les 20h sortirem d’Arbúcies per aprofitar el vespre-nit, que la canalla està més cansada i dormirà per fer una bona part del trajecte.
Durant els últims dies hem pogut fer unes quantes sortides de dimecres tarda per fer les últimes proves d’anar quatre amb el tàndem (l’Edmon a la seva cadireta marca Hamax, model “Siesta”- que va d’escàndol pq és reclinable, i així quan vol dormir… no li penja el cap; i en Roc a dins del carretó amb un “apanyu” casolà, ja que encara no s’aguanta assegut: el maxicosi a dins del carretó, lligat amb quatre pops… és casolà però a prova de bombes…).
Se surt de casa + o – “in time”, i tot va sobre rodes, fins a les 11.30 de la nit, a l’alçada de Marsella… pof… la roda del darrere… No rebentada no… explotada!!!Macasum Satanàs Elèctric!!! Bé… després d’uns quans macàgums… i amb un vendaval de pebrots… “La Clau en Creu” i uns quants cops de peu… en Pepitu va poder posar roda de recanvi… amb un pneumàtic en estat deplorable… sí… però és el que hi ha.
Seguim poqueta estona més i decidim parar.
L’endemà, seguim una estoneta més de viatge, i parem ja a Itàlia: Finale Ligure. Un “Borgo” molt molt bonic, de davant de mar. Sembla que a la zona, el que es porta (a part de l’escalada esportiva) és el descens. Molta molta gent, (estrangers) amb les santes bicis tant de descens com d’enduro es passegen pel centre del poble. Lògic. És un dels punts d’europa on els Alps moren al mar, i sí, els denivells són considerables.
En acabat de fer el vol… seguim, fins a Cremona on parem a fer el gelatti, i l’Edmon aprofita per estirar les cames al damunt de la seva moto. El centre està en obres. Res, gelat, sopar de l’Edmon, partit de futbol amb una família italiana i al vespre-nit, sant tornem-hi. Parem en un punt desconegut… quan el cansament diu prou. Comença la rutina de muntar llit, aixecar sostre…
L’endemà al matí, quina sorpresa… ens trobem al vell mig d’una “CicloVia”, concretament la de Sirmione, al Lago di Garda… i evidentment, no deixem perdre l’oportunitat. Dia de Tàndem!!!
Fem 16 Km d’anada i els mateixos de tornada, per una zona maquísssima!!! Tot vinya, els Grans Alps com a teló de fons, i la riba sud del llac de Garda. I per acabar… la guinda. Sirmione!!! No us el deixeu perdre. Poble posat dins d’una petita illa, molt molt petitona unida per un pont a “terra ferma”. Tot medieval. Castell, carrers empedrats… i gelateries (medievals per les mides del gelat!!).
Com apunt, dir que la major part de pedalades que hem realitzat, a la part de dalt del carretó hi portàvem la moto de l’Edmon, ja que la nostra intenció era fer carrils bici, i carreteres considerades per a pedalar-hi amb família, i així si ell decidia que volia “motejar” que pogués, que les vacances eren per tots els de la família!!!
A més, la moto ens anava molt i molt bé per visitar centres de pobles i ciutats… l’Edmon no havia d’anar amb cotxet i es movia, però a un ritme, bastant més alt que el seu d’anar a peu… de fet un ritme de almenys 5 o 6 Km/h… és a dir ritme de footing pel pare o mare que el controlés…
Després de l’excursioneta… seguim, que a Eslovènia hi falta gent…



Info d’interès:
Webs d’info per Itàlia:
http://www.piste-ciclabili.com/
http://www.piste-ciclabili-alpeadria.eu/cm/ambienti/tarvisio_ciclabili/unica/allegati/struttura_portale/20081291610210.CicloviaAlpeAdria_LR.pdf