Vacances per Suïssa i Alemanya

A finals del mes passat vam estar 10 dies de vacances. Havíem d'arribar a Alemanya per participar en un festival i vam aprofitar per fer ruta i passar uns dies als alps Suïssos. Com sempre, ens vam endur el tàndem, aquesta vegada acompanyat de cadiretes i la bici de l'Edmon amb el follow-me. I com sempre, ens vam morir d'enveja al veure els carrils bici que tenen a tots aquests països del centre d'Europa.


De visita per Ginebra.

Vam fer diverses pedalades per allà, de les qual destaquem una ruta a Sion. De fet, era una ruta per patins (que també n'hi ha unes quantes a Suïssa, perfectament senyalitzades i ressenyades). Les rutes per patins són ideals ja que t'assegures que tenen un ferm impecable i no tenen massa pendent. D'aquesta manera, l'Edmon va fer més de 30km pedalant sobre la seva bici, remolcat pel tàndem amb el follow-me! N'estem molt orgullosos!




Ruta a Sion, per un carril de patins en línia amb un asfalt impecable

Sortides primaverals a la platja

Ja ho sabem, tenim el bloc molt abandonat, però com sempre diem "pedalem més que no publiquem". El correu d'una "altra família ciclista" ens ha recordat que sí, que hi ha gent que es mira el nostre bloc i els és útil, de manera que ens hem animat a fer 5 cèntims de les últimes pedalades.

En aquesta ocasió, us parlem d'un parell de rutes que hem fet durant la primavera per anar a la platja. Nosaltres no som gaire de mar i a l'estiu evitem les platges tan com podem, però en venir el bon temps a l'Edmon li va agafar la dèria d'anar a la platja i vam anar-hi un parell de vegades.

El primer dia, durant la Setmana Santa, vam fer l'Eix Cicloturístic Figueres-Roses. La veritat és que no està en gaire bon estat (és sense asfaltar i en la majoria de trams el ferm no està massa bé). És a dir, no direm que no sigui una bona ruta per fer en bici, però nosaltres, en aquesta ocasió, anàvem amb el tàndem amb en Roc a la cadireta i l'Edmon amb la seva bicicleta enganxada al nostre tàndem mitjançant el "follow-me" (l'"aparato", que ell en diu, que ens van passar els Reis aquest any). I vam patir bastant perquè el terreny ens treia molta estabilitat. Però bé, vam arribar a la platja i vam disfrutar!

Recuperant líquids després de la pedalada...

Per la segona sortida a la platja, per la festa del treball (1 de maig), volíem fer el Camí de la Tordera, des de Tordera fins a Blanes. A Tordera, buscant i preguntant, vam ser incapaços de localitzar el carril bici en qüestió. De manera que vam seguir en cotxe agafant la carretera cap a Blanes, fins a veure el carril al costat esquerre de la carretera, i on vam poder (en una urbanització) vam aparcar i vam enganxar el carril. El ferm estava bastant bé. Alguna rotonda que t'obliga a fer coses una mica forçades, però bé.


Els nens segueixen amortitzant la cadireta reclinable. Aquí, en Roc fent-hi una migdiada.

Fotos de la trobada de tàndems

Diumenge, 4 de setembre vam anar a la 4a Trobada de tàndems. Ens ho vam passar molt bé. La ruta era molt agradable i vam poder xerrar amb molts altres "tandemistes", que això és el millor! Aquí van un parell de fotos.

Trobada de tàndems!

Ja ens hem inscrit a la 4a Trobada de tàndems, que es farà el 4 de setembre. Per a més informació, podeu consultar la pàgina: http://trobadatandem.blogspot.com/

2 dalt d'un carretó

Ara que en Roc ja s'aguanta assegut, ja hi caben tots 2 a dins del carretó. Mireu-los, aquí, a punt de marxa!

Alins - Tor

Que no publiquem, no vol dir que no pedalem… ans al contrari… potser és que
pedalem tant que no tenim temps d’escriure ni publicar… bé… potser no sigui una
relació totalment directa… suposo que el fet que tinguem dugues canàies a casa, també
hi deu fer.
En tot cas, aquest cap de setmana llarg, en Pepitu s’havia inscrit a la terrorífica “Cuita
el Sol” una prova del circuït català de curses verticals de muntanya, que les següents
dades ho expliquen tot: 1680 mts de desnivell en 4Km, on els primers classificats
arriben a dalt en poc menys d’una hora… El lloc triat: Àreu, i la muntanya en sí, el
Monteixo (de 2905 mts). Bé, no explicarem detalls de la cursa… en tot cas, en Pepitu
va fer un molt bon paper, pujant amb 1h21’ i quedant 26è. Això de batallar-se amb l’elit
i veure que s’hi pot batallar li va aixecar la moral per damunt de les rastes… Ui a la
propera…
L’endemà de la cuita, una sortida de tàndem era una bona opció. Diuen que moure una
mica les cames va bé per descongestionar… però collons… a la Vallferrera… de pla
només hi ha el que és seguir la carretera principal. Uns amics ens havien aconsellat
anar fins al poble de Tor (sí sí… Tor, el poble aquell famós perquè tothom hi té trabuc
i que de tant en quant l’han fet servir… “Tor, 13 cases i 3 morts” diu el llibre). En tot
cas, Tor, un poble situat a uns 1700 mts que s’hi arriba per pista en part asfaltada, en
part emporlanada, en part, de sorra i pissarra. Una vall molt i molt estreta, fresca, amb
avetoses. Un riu, la Noguera de Tor, en el seu curs més alt, que espetega amb força dins
d’uns engorjats de vertigen… Tor, un poble on s’hi pot escoltar el silenci: “Catalunya
té 1000 anys; Tor ja hi era”. Aquest és el cartell de benvinguda. Hi ha un hostal, dels de
tota la vida. No un restaurant camuflat d’hostal… no, un hostal, dels que s’hi demanes
què tenen per menjar o beure et responen “hi ha això i punt”. Varem fer-hi un pà amb
fuet i tot seguit… uns núvols amenaçadors ens varen foragitar. Gas avall a la burra, la
pluja no ens va atrapar. Els justos van al cel diuen.
En quant al trajecte en tàndem… hi anavem com sempre, tota la familia, és a dir, 4 en
Tàndem: Roc, Edmon, Clara i Pep. Varem optar per no agafar el carretó i anar amb
la cadireta nova comprada a Slovènia. No sabiem l’estat de la pista i el desnivell…
sort que no varem agafar el carretó… els desnivells eren més que considerables, amb
rampes del 14%. Si sense el carretó la cosa tirava enrera, no em vull imaginar amb el
carretó. Va ser dur i uns del 12 Km més llargs de la meva vida. En tot cas però, bonics
i feréstecs. Recomanables a tothom qui li agradi guanyar-se el pa, a tots aquells que
creuen que les coses que requereixen esforç sempre són millors.

En dades tècniques:
12 Km
700 de desnivell positiu
Rampes del 14%
5 Km d’asfalt
5 Km d’emporlanat
2 Km de pista en bon estat (una mica fangosa)

ALGUNS TRUCS I PREGUNTES QUE ENS FA LA GENT (1)

1. Com ho fem per un nadó dins d’un carretó?
Doncs amb un maxicosi lligat amb pops dins el carretó (a la foto podeu veure el sistema, rudimentari però efectiu: aquí en Roc tenia 1 mes de vida i ja anava en tàndem!). A més, és ben sabut que la gran manera de tranquilitzar als menuts és duent-los a passejar… A nosaltres, anar en Tàndem, és un gran moment familiar… el nen dorm… i nosaltres (mare i pare) podem parlar!!! Sí,
Sí… PARLAR!!!