dilluns, 9 de maig del 2011

Eslovènia. Part 2: El Parc Nacional del Triglav



Diuen que quan vas cap a la vall del Khumbu, la immensitat de tot plegat és tant gran i
tu tant petit… que….. que… que t’acolloneixes de tal manera… que al final fa que no
miris amunt, i només vagis mirant per on van les passes… i hi ha qui va al Khumbu… i
no en veu res… no s’atreveix a mirar amunt… li fa por…
Doncs aquesta va ser una sensació experimentada al arribar als peus del Triglav. Era un
dia fred… molt fred i ventós. No vam escollir bé el dia, però la pluja de la darrera nit va
fer que ja no quedés més aigua al cel… això sí, de vent n’hi havia… i el vent, per algú
de terres tranquiles com nosaltres, és molt empipador… de fet els d’Arbúcies estem
molt més avesats al plugim que no a la brisa… Però tot i així la intenció era i va ser, fer
la segona pedalada per terres eslovenes.
Varem dormir en un poblet ramader, gros i alhora petit… amb escola, supermercat,
camp de futbol… però sense ni un carrer entès com a casa nostra. Una gran unió
de cases de pagès, amb un cobert per un parell o tres de vaques per cada casa, les
joguines dels nens tirades a fora… i prats i horts per jardí… tampoc grans prats ni grans
horts… diriem que unes distàncies de torres d’urbanització, però que en comptes de
jardí, la cosa era molt més productiva, hortet i vaques… i joguines de canalla… unes
combinacions molt boniques. Les cases… viam ni torres noves, ni masies del segle
XV… cases alpines, grossotes… de fusta… teulades amb prou pendent com perquè la
neu no esberli res… tot molt i molt homogeni… bonic… idíl·lic… molt “heidi”… El
poble en qüestió: Krni Cal, situat a l’Oest de Bled.
L’objectiu? Seguir la vall del riu Radovna per una pista en molt bon estat fins a arribar a
Zgornja Radovna, un petit llogarret ramader obert a la vall del gran Triglav, cim més alt
i símbol d’Slovenja.
Al matí, vora les 10 varem sortir pedalant, tandem, carretó per paisatges de muntanya,
per una pista amb un 4-5% de desnivell, bastant constant; cap pujada de l’altre món i
uns 16 Km d’anada i per igual de tornada. L’estat de la pista, molt bo (de fet hi havia
molts “funcionaris” de carreteres eslovens arreglant-la amb rampins, per tal de “posar
a lloc” tota la grava- aquí això gent treballant per arreglar la carretera no es veu ni a
les nacionals!!!-). De fet, potser és la pista forestal més ben cuidada que he vist mai…
cada 2 o 3 Km hi havia algun “peon caminero” amb la seva aixada i rampí arreglant-la.

Varem anar seguint tot el riu Radovna…. Tot molt bonic… tot molt ventat… tot molt
fred… per una vall tancadota… amb vistes de vall tancadota… és a dir poques vistes…
però les poques… alpines… desnivells… neu i glaceres… avetoses… estralls fets per
les allaus… però arribant a Zgornja…. La vall s’eixampla… hi ha un prat… i surten
imponents… des de terra fins al cel… els grans cims… un d’ells el Triglav destaca per
la seva forma cònica… fan por… l’observem durant una estona… mirades curtes…
sinó fa por… el vent comença a bufar amb força… el llogarret té una casa d’hostes, Toc
Toc a la porta; està oberta… però no hi ha ningú… al cap de poc apareix la mestressa…
ens hi refugiem una bona estona, una xocolata calenta i moltes joguines del nen de la
casa fan que l’Edmon es refagi del fred i la cara se li posi feliç i vermella… i nosaltres
també… la tornada la faig sol solet vine’m a veure i amb vent en contra… en tot cas…
no ens ha plogut… i el Triglav és el Triglav…

+ INFO
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://1.bp.blogspot.com/_Mz53eZa0TBY/TGE_K8oCw6I/AAAAAAAADQM/kRPM0z6WE3U/s1600/Radovna%2BCycle%2BRoute.jpg&imgrefurl=http://www.slovenia350.info/2010/08/radovna-cycle-route-on-101010.html&usg=__j-_KA7LKMZ5gMGPQYdkfu4yW0cw=&h=260&w=460&sz=44&hl=es&start=2&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=vHi-kmgqGV9ynM:&tbnh=72&tbnw=128&prev=/search%3Fq%3Dradovna%2Bcycle%2Broute%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ADFA_esES351ES351%26biw%3D1003%26bih%3D468%26tbm%3Disch&ei=HFDJTe7HIIbQsgaLmq2GAw

dimecres, 4 de maig del 2011

De vacances a Eslovènia. Part 1: Passant per Itàlia.

Tot està preparat. Furgoneta plena a tope, tàndem al carry-bike de darrera; carretó i maletes a dins… La previsió és que allà a les 20h sortirem d’Arbúcies per aprofitar el vespre-nit, que la canalla està més cansada i dormirà per fer una bona part del trajecte.
Durant els últims dies hem pogut fer unes quantes sortides de dimecres tarda per fer les últimes proves d’anar quatre amb el tàndem (l’Edmon a la seva cadireta marca Hamax, model “Siesta”- que va d’escàndol pq és reclinable, i així quan vol dormir… no li penja el cap; i en Roc a dins del carretó amb un “apanyu” casolà, ja que encara no s’aguanta assegut: el maxicosi a dins del carretó, lligat amb quatre pops… és casolà però a prova de bombes…).
Se surt de casa + o – “in time”, i tot va sobre rodes, fins a les 11.30 de la nit, a l’alçada de Marsella… pof… la roda del darrere… No rebentada no… explotada!!!Macasum Satanàs Elèctric!!! Bé… després d’uns quans macàgums… i amb un vendaval de pebrots… “La Clau en Creu” i uns quants cops de peu… en Pepitu va poder posar roda de recanvi… amb un pneumàtic en estat deplorable… sí… però és el que hi ha.
Seguim poqueta estona més i decidim parar.
L’endemà, seguim una estoneta més de viatge, i parem ja a Itàlia: Finale Ligure. Un “Borgo” molt molt bonic, de davant de mar. Sembla que a la zona, el que es porta (a part de l’escalada esportiva) és el descens. Molta molta gent, (estrangers) amb les santes bicis tant de descens com d’enduro es passegen pel centre del poble. Lògic. És un dels punts d’europa on els Alps moren al mar, i sí, els denivells són considerables.
En acabat de fer el vol… seguim, fins a Cremona on parem a fer el gelatti, i l’Edmon aprofita per estirar les cames al damunt de la seva moto. El centre està en obres. Res, gelat, sopar de l’Edmon, partit de futbol amb una família italiana i al vespre-nit, sant tornem-hi. Parem en un punt desconegut… quan el cansament diu prou. Comença la rutina de muntar llit, aixecar sostre…
L’endemà al matí, quina sorpresa… ens trobem al vell mig d’una “CicloVia”, concretament la de Sirmione, al Lago di Garda… i evidentment, no deixem perdre l’oportunitat. Dia de Tàndem!!!
Fem 16 Km d’anada i els mateixos de tornada, per una zona maquísssima!!! Tot vinya, els Grans Alps com a teló de fons, i la riba sud del llac de Garda. I per acabar… la guinda. Sirmione!!! No us el deixeu perdre. Poble posat dins d’una petita illa, molt molt petitona unida per un pont a “terra ferma”. Tot medieval. Castell, carrers empedrats… i gelateries (medievals per les mides del gelat!!).
Com apunt, dir que la major part de pedalades que hem realitzat, a la part de dalt del carretó hi portàvem la moto de l’Edmon, ja que la nostra intenció era fer carrils bici, i carreteres considerades per a pedalar-hi amb família, i així si ell decidia que volia “motejar” que pogués, que les vacances eren per tots els de la família!!!
A més, la moto ens anava molt i molt bé per visitar centres de pobles i ciutats… l’Edmon no havia d’anar amb cotxet i es movia, però a un ritme, bastant més alt que el seu d’anar a peu… de fet un ritme de almenys 5 o 6 Km/h… és a dir ritme de footing pel pare o mare que el controlés…
Després de l’excursioneta… seguim, que a Eslovènia hi falta gent…



Info d’interès:
Webs d’info per Itàlia:
http://www.piste-ciclabili.com/
http://www.piste-ciclabili-alpeadria.eu/cm/ambienti/tarvisio_ciclabili/unica/allegati/struttura_portale/20081291610210.CicloviaAlpeAdria_LR.pdf