St. Feliu de Guíxols - Ripoll

Aquest cap de setmana hem fet la via verda que va de Sant Feliu de Guíxols a Ripoll, és a dir, la Ruta del Ferro i del Carbó més la Ruta del Carrilet, però en el sentit invers: des de la Costa Brava fins al Pirineu.

Vam sortir divendres a la tarda de Sant Feliu de Guíxols. Només arrencar, vam tenir un petit problema amb el canvi dels plats, que vam poder arreglar al primer centre de BTT que vam trobar en el camí. Així vam recórrer el tram fins a Llagostera sense més problemes. Allà vam fer una parada de rigor al parc infantil que hi ha al costat de l'estació, perquè l'Edmon jugués una estona. D'allà vam seguir fins a Cassà de la Selva, on ens vam adonar que havíem perdut la bossa d'en Pep pel camí, amb cartera, documentació, claus i tota la pesca! Vam tornar enrere fins a Llagostera i, miraculosament, la vam trobar amb tot el que hi havia a dins (diners inclosos). Quina sort!

Però clar, entre anar i tornar, van ser uns quants quilòmetres de propina. Però vam poder arribar a Girona abans que es fes fosc i vam fer la primera nit a Salt (gràcies, Rut i Jordi, per acollir-nos!).

El segon dia vam sortir de Salt i vam seguir el carril-bici fins a Les Preses. Allà, com que encara era d'hora i ens quedaven prou forces, vam decidir anar fins a Santa Pau. Eren uns deu quilòmetres de propina, però van valer molt la pena, perquè vam anar a per un camí molt bonic que passa per dins la fageda d'en Jordà i vam visitar el poble de Santa Pau, que també és molt bonic. Allà vam fer un merescut sopar a base de fesols de Santa Pau i vam dormir a l'Alberg Bellavista.

Diumenge, des de Santa Pau, vam anar per carretera fins a Olot. Allà el carril-bici s'interromp (s'acaba la Ruta del Carrilet i encara no està feta l'unió amb la Ruta del Ferro i del Carbó) i vam fer el tram d'enllaç pels colls de Coubet i Santigosa... un dia que només trepitgem asfalt i va i punxem la roda!

Al migdia vam arribar a Sant Joan de les Abadesses i, després de la parada de rigor al parc infantil de l'estació, vam fer el carril-bici fins a Ripoll. Allà vam agafar el tren fins a Vic, vam deixar el tàndem a casa en Dani (gràcies!) i la Carme ens va venir a buscar en cotxe (gràcies, també!).

Aquests tres dies havien de servir per "posar-nos a prova" a nosaltres, el tàndem i el carretó, i bé, amb més o menys incidències, tots hem resistit (nosaltres amb mal de cul, el tàndem amb una roda punxada i el canvi dels plats trencat, i el carretó amb un problema a l'enganxament carro-tàndem que vam solucionar provisionalment amb un tornavís i una mica d'esparadrap... vaja, que el que n'ha sortit més ben parat és l'Edmon, que s'ha portat molt bé i no s'ha queixat gens per les hores que s'ha hagut de passar al carretó!). De manera que prova superada!