3 dalt d'un tàndem

Fotos de la trobada de tàndems

2011-09-13T09:19:00.000-07:00

Diumenge, 4 de setembre vam anar a la 4a Trobada de tàndems. Ens ho vam passar molt bé. La ruta era molt agradable i vam poder xerrar amb molts altres "tandemistes", que això és el millor! Aquí van un parell de fotos.

Trobada de tàndems!

2011-07-18T08:37:00.001-07:00

Ja ens hem inscrit a la 4a Trobada de tàndems, que es farà el 4 de setembre. Per a més informació, podeu consultar la pàgina: http://trobadatandem.blogspot.com/

2 dalt d'un carretó

2011-07-05T08:09:00.001-07:00

Ara que en Roc ja s'aguanta assegut, ja hi caben tots 2 a dins del carretó. Mireu-los, aquí, a punt de marxa!

Alins - Tor

2011-06-27T08:13:00.000-07:00

Que no publiquem, no vol dir que no pedalem… ans al contrari… potser és que
pedalem tant que no tenim temps d’escriure ni publicar… bé… potser no sigui una
relació totalment directa… suposo que el fet que tinguem dugues canàies a casa, també
hi deu fer.
En tot cas, aquest cap de setmana llarg, en Pepitu s’havia inscrit a la terrorífica “Cuita
el Sol” una prova del circuït català de curses verticals de muntanya, que les següents
dades ho expliquen tot: 1680 mts de desnivell en 4Km, on els primers classificats
arriben a dalt en poc menys d’una hora… El lloc triat: Àreu, i la muntanya en sí, el
Monteixo (de 2905 mts). Bé, no explicarem detalls de la cursa… en tot cas, en Pepitu
va fer un molt bon paper, pujant amb 1h21’ i quedant 26è. Això de batallar-se amb l’elit
i veure que s’hi pot batallar li va aixecar la moral per damunt de les rastes… Ui a la
propera…
L’endemà de la cuita, una sortida de tàndem era una bona opció. Diuen que moure una
mica les cames va bé per descongestionar… però collons… a la Vallferrera… de pla
només hi ha el que és seguir la carretera principal. Uns amics ens havien aconsellat
anar fins al poble de Tor (sí sí… Tor, el poble aquell famós perquè tothom hi té trabuc
i que de tant en quant l’han fet servir… “Tor, 13 cases i 3 morts” diu el llibre). En tot
cas, Tor, un poble situat a uns 1700 mts que s’hi arriba per pista en part asfaltada, en
part emporlanada, en part, de sorra i pissarra. Una vall molt i molt estreta, fresca, amb
avetoses. Un riu, la Noguera de Tor, en el seu curs més alt, que espetega amb força dins
d’uns engorjats de vertigen… Tor, un poble on s’hi pot escoltar el silenci: “Catalunya
té 1000 anys; Tor ja hi era”. Aquest és el cartell de benvinguda. Hi ha un hostal, dels de
tota la vida. No un restaurant camuflat d’hostal… no, un hostal, dels que s’hi demanes
què tenen per menjar o beure et responen “hi ha això i punt”. Varem fer-hi un pà amb
fuet i tot seguit… uns núvols amenaçadors ens varen foragitar. Gas avall a la burra, la
pluja no ens va atrapar. Els justos van al cel diuen.
En quant al trajecte en tàndem… hi anavem com sempre, tota la familia, és a dir, 4 en
Tàndem: Roc, Edmon, Clara i Pep. Varem optar per no agafar el carretó i anar amb
la cadireta nova comprada a Slovènia. No sabiem l’estat de la pista i el desnivell…
sort que no varem agafar el carretó… els desnivells eren més que considerables, amb
rampes del 14%. Si sense el carretó la cosa tirava enrera, no em vull imaginar amb el
carretó. Va ser dur i uns del 12 Km més llargs de la meva vida. En tot cas però, bonics
i feréstecs. Recomanables a tothom qui li agradi guanyar-se el pa, a tots aquells que
creuen que les coses que requereixen esforç sempre són millors.

En dades tècniques:
12 Km
700 de desnivell positiu
Rampes del 14%
5 Km d’asfalt
5 Km d’emporlanat
2 Km de pista en bon estat (una mica fangosa)

ALGUNS TRUCS I PREGUNTES QUE ENS FA LA GENT (1)

2011-06-01T00:35:00.000-07:00

1. Com ho fem per un nadó dins d’un carretó?
Doncs amb un maxicosi lligat amb pops dins el carretó (a la foto podeu veure el sistema, rudimentari però efectiu: aquí en Roc tenia 1 mes de vida i ja anava en tàndem!). A més, és ben sabut que la gran manera de tranquilitzar als menuts és duent-los a passejar… A nosaltres, anar en Tàndem, és un gran moment familiar… el nen dorm… i nosaltres (mare i pare) podem parlar!!! Sí,
Sí… PARLAR!!!

Eslovènia. Part 2: El Parc Nacional del Triglav

2011-05-09T07:32:00.000-07:00

Diuen que quan vas cap a la vall del Khumbu, la immensitat de tot plegat és tant gran i
tu tant petit… que….. que… que t’acolloneixes de tal manera… que al final fa que no
miris amunt, i només vagis mirant per on van les passes… i hi ha qui va al Khumbu… i
no en veu res… no s’atreveix a mirar amunt… li fa por…
Doncs aquesta va ser una sensació experimentada al arribar als peus del Triglav. Era un
dia fred… molt fred i ventós. No vam escollir bé el dia, però la pluja de la darrera nit va
fer que ja no quedés més aigua al cel… això sí, de vent n’hi havia… i el vent, per algú
de terres tranquiles com nosaltres, és molt empipador… de fet els d’Arbúcies estem
molt més avesats al plugim que no a la brisa… Però tot i així la intenció era i va ser, fer
la segona pedalada per terres eslovenes.
Varem dormir en un poblet ramader, gros i alhora petit… amb escola, supermercat,
camp de futbol… però sense ni un carrer entès com a casa nostra. Una gran unió
de cases de pagès, amb un cobert per un parell o tres de vaques per cada casa, les
joguines dels nens tirades a fora… i prats i horts per jardí… tampoc grans prats ni grans
horts… diriem que unes distàncies de torres d’urbanització, però que en comptes de
jardí, la cosa era molt més productiva, hortet i vaques… i joguines de canalla… unes
combinacions molt boniques. Les cases… viam ni torres noves, ni masies del segle
XV… cases alpines, grossotes… de fusta… teulades amb prou pendent com perquè la
neu no esberli res… tot molt i molt homogeni… bonic… idíl·lic… molt “heidi”… El
poble en qüestió: Krni Cal, situat a l’Oest de Bled.
L’objectiu? Seguir la vall del riu Radovna per una pista en molt bon estat fins a arribar a
Zgornja Radovna, un petit llogarret ramader obert a la vall del gran Triglav, cim més alt
i símbol d’Slovenja.
Al matí, vora les 10 varem sortir pedalant, tandem, carretó per paisatges de muntanya,
per una pista amb un 4-5% de desnivell, bastant constant; cap pujada de l’altre món i
uns 16 Km d’anada i per igual de tornada. L’estat de la pista, molt bo (de fet hi havia
molts “funcionaris” de carreteres eslovens arreglant-la amb rampins, per tal de “posar
a lloc” tota la grava- aquí això gent treballant per arreglar la carretera no es veu ni a
les nacionals!!!-). De fet, potser és la pista forestal més ben cuidada que he vist mai…
cada 2 o 3 Km hi havia algun “peon caminero” amb la seva aixada i rampí arreglant-la.

Varem anar seguint tot el riu Radovna…. Tot molt bonic… tot molt ventat… tot molt
fred… per una vall tancadota… amb vistes de vall tancadota… és a dir poques vistes…
però les poques… alpines… desnivells… neu i glaceres… avetoses… estralls fets per
les allaus… però arribant a Zgornja…. La vall s’eixampla… hi ha un prat… i surten
imponents… des de terra fins al cel… els grans cims… un d’ells el Triglav destaca per
la seva forma cònica… fan por… l’observem durant una estona… mirades curtes…
sinó fa por… el vent comença a bufar amb força… el llogarret té una casa d’hostes, Toc
Toc a la porta; està oberta… però no hi ha ningú… al cap de poc apareix la mestressa…
ens hi refugiem una bona estona, una xocolata calenta i moltes joguines del nen de la
casa fan que l’Edmon es refagi del fred i la cara se li posi feliç i vermella… i nosaltres
també… la tornada la faig sol solet vine’m a veure i amb vent en contra… en tot cas…
no ens ha plogut… i el Triglav és el Triglav…

+ INFO
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://1.bp.blogspot.com/_Mz53eZa0TBY/TGE_K8oCw6I/AAAAAAAADQM/kRPM0z6WE3U/s1600/Radovna%2BCycle%2BRoute.jpg&imgrefurl=http://www.slovenia350.info/2010/08/radovna-cycle-route-on-101010.html&usg=__j-_KA7LKMZ5gMGPQYdkfu4yW0cw=&h=260&w=460&sz=44&hl=es&start=2&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=vHi-kmgqGV9ynM:&tbnh=72&tbnw=128&prev=/search%3Fq%3Dradovna%2Bcycle%2Broute%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ADFA_esES351ES351%26biw%3D1003%26bih%3D468%26tbm%3Disch&ei=HFDJTe7HIIbQsgaLmq2GAw

De vacances a Eslovènia. Part 1: Passant per Itàlia.

2011-05-04T01:34:00.000-07:00

Tot està preparat. Furgoneta plena a tope, tàndem al carry-bike de darrera; carretó i maletes a dins… La previsió és que allà a les 20h sortirem d’Arbúcies per aprofitar el vespre-nit, que la canalla està més cansada i dormirà per fer una bona part del trajecte.
Durant els últims dies hem pogut fer unes quantes sortides de dimecres tarda per fer les últimes proves d’anar quatre amb el tàndem (l’Edmon a la seva cadireta marca Hamax, model “Siesta”- que va d’escàndol pq és reclinable, i així quan vol dormir… no li penja el cap; i en Roc a dins del carretó amb un “apanyu” casolà, ja que encara no s’aguanta assegut: el maxicosi a dins del carretó, lligat amb quatre pops… és casolà però a prova de bombes…).
Se surt de casa + o – “in time”, i tot va sobre rodes, fins a les 11.30 de la nit, a l’alçada de Marsella… pof… la roda del darrere… No rebentada no… explotada!!!Macasum Satanàs Elèctric!!! Bé… després d’uns quans macàgums… i amb un vendaval de pebrots… “La Clau en Creu” i uns quants cops de peu… en Pepitu va poder posar roda de recanvi… amb un pneumàtic en estat deplorable… sí… però és el que hi ha.
Seguim poqueta estona més i decidim parar.
L’endemà, seguim una estoneta més de viatge, i parem ja a Itàlia: Finale Ligure. Un “Borgo” molt molt bonic, de davant de mar. Sembla que a la zona, el que es porta (a part de l’escalada esportiva) és el descens. Molta molta gent, (estrangers) amb les santes bicis tant de descens com d’enduro es passegen pel centre del poble. Lògic. És un dels punts d’europa on els Alps moren al mar, i sí, els denivells són considerables.
En acabat de fer el vol… seguim, fins a Cremona on parem a fer el gelatti, i l’Edmon aprofita per estirar les cames al damunt de la seva moto. El centre està en obres. Res, gelat, sopar de l’Edmon, partit de futbol amb una família italiana i al vespre-nit, sant tornem-hi. Parem en un punt desconegut… quan el cansament diu prou. Comença la rutina de muntar llit, aixecar sostre…
L’endemà al matí, quina sorpresa… ens trobem al vell mig d’una “CicloVia”, concretament la de Sirmione, al Lago di Garda… i evidentment, no deixem perdre l’oportunitat. Dia de Tàndem!!!
Fem 16 Km d’anada i els mateixos de tornada, per una zona maquísssima!!! Tot vinya, els Grans Alps com a teló de fons, i la riba sud del llac de Garda. I per acabar… la guinda. Sirmione!!! No us el deixeu perdre. Poble posat dins d’una petita illa, molt molt petitona unida per un pont a “terra ferma”. Tot medieval. Castell, carrers empedrats… i gelateries (medievals per les mides del gelat!!).
Com apunt, dir que la major part de pedalades que hem realitzat, a la part de dalt del carretó hi portàvem la moto de l’Edmon, ja que la nostra intenció era fer carrils bici, i carreteres considerades per a pedalar-hi amb família, i així si ell decidia que volia “motejar” que pogués, que les vacances eren per tots els de la família!!!
A més, la moto ens anava molt i molt bé per visitar centres de pobles i ciutats… l’Edmon no havia d’anar amb cotxet i es movia, però a un ritme, bastant més alt que el seu d’anar a peu… de fet un ritme de almenys 5 o 6 Km/h… és a dir ritme de footing pel pare o mare que el controlés…
Després de l’excursioneta… seguim, que a Eslovènia hi falta gent…

Info d’interès:
Webs d’info per Itàlia:
http://www.piste-ciclabili.com/
http://www.piste-ciclabili-alpeadria.eu/cm/ambienti/tarvisio_ciclabili/unica/allegati/struttura_portale/20081291610210.CicloviaAlpeAdria_LR.pdf

Sense descans però sense publicar

2011-04-07T10:05:00.000-07:00

Fa uns dies que no publiquem, però això no vol dir que no pedalem!!!
De fet fa uns mesos que en Pepitu ha començat a entrenar per participar a duatlons... i ara pla entrena!!!
Les últimes sortides que hem fet, han estat sempre d'horeta i escaig i gairebé sempre amb el nou format 4 en tàndem:
Coll de Ravell, via verda de palafrugell a Palamós (on l'Edmon es va estrenar com a ciclista independent estrenant la seva BTT 4 rodes Orbea vermella) i ahir a la tarda, una sortida curta però molt intensa (i més anant amb el pes dels dos nens, la cadireta i el carretó), i que malgrat ser d'asfalt, el desnivell de 310 mts en poc més de 5 Km la feia dureta. Del trencant de Joanet (varem deixar el cotxe al càmping La Barraca) fins a Sant Hilari Sacalm, passant per Joanet, i una vegada arribats a Mas Les Planes (ja a l'entrada de Sant Hilari) baixar per l'antiga carretera de Santa Coloma i a l'alçada de La Masó, tornar a Joanet, per tornar fins al cotxe... un total de 22 Km
Dureta, però asfaltada.
Ara, deixem d'estar per aquí per anar a terres eslovenes durant dues setmanes. Ja us farem la crònica, però per descomptat, que pedalarem enmig dels alps i per carrils bici a tope!!!

TRAMUNTANA!!!

2011-02-28T01:20:00.000-08:00

Ahir diumenge, últim dia de vacances dels "Avis de la Plana", voliem aprofitar-lo per fer una agradable passejada cicloturística per l'empordanet.
En aquesta sortida també s'hi afegiria en Roger i l'Alba amb el seu regalet de reis, un tàndem MMLASA.
La ruta seria pensada (i realitzada) tindria uns 45-50Km, i uns 250mts de desnivell positiu (anar i tornar), és a dir una passejada´... però haviem de tenir en compte que en Roger i l'Alba era el primer dia que agafaven el tàndem que els hi van passar els reis, i que la iaia Carme feia almenys 15 anys que no tocava una bicicleta, i que també n'estrenava una de nova aquell mateix dia (una B-Twin de passeig per a dona, blanca, tota xul·la, ben acabada, amb un canvi de 21 vel. SRAM de punys giratoris molt correcte, i uns frens V-Brake bons, tot i que el quadre té un pes considerable). Seria una ruta d'anada i tornada per allà mateix i seria: Vulpellac-Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Sant Feliu de Bodada, Pals, Regencós, Palafrugell i Llafranc. Tota seguint per la xarxa de cicloturisme del baix empordà, que va per camins rurals, asfaltats o no, però sempre en bon estat.
Tot havia de ser flors i violes, a part que els del temps, que s'havien passat anunciant tota la setmana, pluges per diumenge, al final ja deien que faria sol... i i tant s'hi va fer sol... d'això no en va faltar... ara... si no hi havia ni un núvol al cel, era per la ditxosa tramuntana...
Com que no ens varem atrevir a que l'Edmon anés a la seva cadireta habitual (no li agrada gens el vent...) varem posar els dos nens a dins del carretó... i això volia dir que en Roc no podia anar dins el seu maxicosi habitual (per un problema d'espai)... en Roc es va enfadar per no anar dins el maxicosi, l'Edmon al final també es va enfadar... i bé... va ser un drama de viatge... De tant en quan es calmaven... de tan en quan arrencaven a cridar... Ja ho vam veure... els dos nens dins el carretó MAI MÉS!!! no s'entenen!!! és allò de "al pan pan, i al vino vino..."

Bé, al final, varem arribar al punt que es volia arribar a dinar: LLAFRANC!!! tot i que no varem seguir tota la ruta plantejada, ja que varem voler evitar qualsevol camí que no fós asfaltat perquè en Roc no anava massa ben lligat sense el maxicosi, i varem acabar anant pel voral de la carretera entre Regencós i Palafrugell (tot i que no hi havia massa trànsit i no ens varem sentir insegurs en cap moment). Arribats a Llafranc, varem anar a jugar amb l'Edmon a la platja, i aquí la cosa va canviar: s'ho va passar d'allò més bé, tirant pedres al mar, mullant-se els peus (amb sabates i sense), jugant amb la sorra... Vam salvar el dia!! i Renoi quina paella que ens varem cruspir!!! en un restaurant de primera línia de mar.

A la tornada, varem decidir que Clara, Iaia Carme, i nens es quedarien i que la resta d'equipu aniria a buscar els cotxes i els passariem a buscar.
L'Avi Josep va deixar la seva mtb i es va afegir a la part de darrera del tàndem MAcario (la seva 1a experiència) i en Roger i l'Alba seguirien amb el seu MMLASA.
Tot anava "sobrerrodes" fins que en un canvi de marxes forçadíssim va fer que la cadena de l'MMLASA petés... ja se sap, en un tàndem, quan es vol fer un canvi de marxes... s'ha "d'apretar" molt ménys que no amb una single... Això va ser passant per PALS.
Al final, Pepitu i Avi Josep van fotre gas a la burra, i varen fer amb una mitjana de 35 Km per hora els últims 15 Km de lleugera pujada...
Varem carregar el tàndem, i a buscar la resta de gent desperdigada per l'empordanet: uns a Pals, i els altres a Llafranc.
Globalment va anar bé, tothom ho va patir i disfrutar a la seva manera, uns per mal al cul, els altres per fred... però és això no?¿? i disfrutar, com?¿? doncs no se sap perquè... però a la tornada, i malgrat haver rejurat que si tornava a fer vent en una propera sortida, no sortiriem... tothom pensava en la següent... fins l'Edmon... que pensava que si feia fred no voldria anar amb bicicleta mai més... avui al matí quan l'estava entrant al cotxe per anar a l'escola m'ha dit: Pare, perquè no hi anem amb bicicleta, que serà molt divertit, com ahir!!!
Tothom té el seu punt de massoquisme...

Tortosa-Alcañiz

2011-02-14T01:42:00.000-08:00

Ja fa uns quants anys que quan els avis paterns de la nosta canalla fan vacances al febrer, i ens conviden per tal d'anar junts en algun racó de la geografia catalana i practicar alguna activitat de lleure "actiu". Hi ha anys que si ha nevat anem amb esquís de fons, d'altres que sortim amb raquetes de neu, i gairebé cada any hi ha alguna bicicletada.
Aquest any, com que de neu, nanai de la xina, i aprofitant les temperatures primaverals, varem decidir fer una activitat més pròpia de primavera que no de ple hivern: fer una sortida cicloturística amb tota la familia.
Ja ens havia passat pel cap més d'una vegada anar a fer la via verda del Baix Ebre, i aquesta vegada teniem la gran ocasió de poder-la allargar ja que comptàvem amb vehicle de suport per portar maletes (la iaia Carme)i el que fós. Aprofitant l'ocasió ens varem anar engrescant, i què carai, aniriem de Tortosa fins a Alcañiz amb nens i tot!!!
Serien uns 90 Km de via verda, enllaçant les vies verdes del Baix Ebre, de la Terra Alta i de la Val de Zafán ja en territori aragonès.
Cadascú tenia les seves tasques, l'avi Josep de reservar hotels, la iaia Carme d'aprendre a portar la furgoneta Renault Trafic versió llarga, la Clara de preparar les tresmilcoses que s'han de preparar quan es va amb nens, i en Pep de muntar i desmuntar bicis, tàndem, carretó i la ruta en si.
Amb aquesta intenció, el divendres varem anar a dormir a Tortosa per així dissabte, poder sortir a primera hora.

El KM0 va ser Roquetes, punt en el que ens era molt fàcil aparcar, no hauriem de travessar Tortosa... Aquest primer dia varem anar de Roquetes a Horta de Sant Joan, amb una parada tècnica al mig (Pinell de Brai) que varem aprofitar per trobar-nos amb el cotxe de suport, i menjar una mica. Van ser un total de 50Km amb 400 mts de desnivell positiu total i màxim un 2% (és a dir, pràcticament pla... amb alguns "falsos llanos" com dirien els castellans). Tot asfaltat tot i que alguns trams amb la grava "suelta", per tant ho varem fer tot amb roda de 700 i coberta de 700x28.
Descrivint una mica la ruta d'aquest primer dia: La part del baix Ebre va ser molt planera, plena de famílies que anaven amb bicicleta, sempre pel marge dret del riu, i envoltats de tarongers... molt bonic. La segona part, es començava a enfilar, per la Terra Alta, deixavem els camps de tarongers, i passavem a paisatge més secà, amb penyasegats i engorgats molt espectaculars (les Gúbies del riu Canaletes, oliveres, vinya, pobles petits, túnels (alguns de 700mts de llarg) i ponts. Molt bonic. Fins a Horta de Sant Joan. Aquest dia ens allotjariem l'hotel rural "Les Capçades", molt molt molt recomanable, l'avi Josep va fer una bona tria (una casa de pagès reformada amb molt bon gust, aneu-hi si se us presenta l'ocasió!!).
Després de la dutxa... tots els mals (sobretot els de cul) es varen anar posant a lloc... L'endemà més!!!
Aquesta segona etapa varem anar de Horta de Sant Joan fins a Valjunquera, ja en territori aragonès per la Val de Zafán. El paisatge canviava radicalment. Tot de secà, algunes vinyes, oliveres centenàries i a destacar el riu matarranya i les seves formes. 35Km de "falso llano" bastant continu. a Valjunquera ens esperava la iaia Carme amb la furgoneta, que també ho va fer molt bé, perquè mira que era complicat de trobar l'antiga estació de tren.
Destrossats però contents vam posar fi a la bicicletada familiar del cap de setmana en el restaurant "La Parrilla" d'Alcañiz, on ens varen oferir una selecció de carns a la brasa de les que no s'obliden!!

4 dalt d'un tàndem!!

2011-02-14T01:24:00.000-08:00

Hola a tots i totes...
Després de tenir el blog molt abandonat, avui tornem a actualitzar... que no vol dir que durant tot aquest temps no haguem pedalat... el que passa és que a finals de setembre sen's va girar molta feina, amb la nova adquisició a la familia... Va néixer en ROC!! Passades les 4 setmanes de "quarantena" obligada per tota dona que acaba de parir... ja varem començar a fer les primeres sortidetes... això sí... amb el doble de pes del què ja estem acostumats, i amb el doble de desentrenament... és a dir dos factors inversament oposats...
Les nostres primeres sortides les varem fer per carretera, per la "via verda Arbucienca" (entengui's l'antiga carretera d'anar a Viladrau). Sempre de pujada continua però mai sobrepassant el 5% de desnivell. Sortidetes de 8km ens varen anar posant a to, i quan va entrar el fred viu, varem aprofitar per canviar les rodes, de carretera a MTB, i així fer sortidetes per pistes dels voltants d'Arbúcies (Mollfulleda, Vilar, Vidal, Can Pla...) sortides de com a molt 5Km d'anada, amb desnivells positius de 200mts´, és a dir de 10km anar i tornar, que ens han anat posant més a to.
Al principi teniem molta por... de si en Roc ho aguantaria, de si ai si... i al final ha resultat que és l'activitat que més el tranquilitza... molt més que anar amb cotxe, que portar-lo a passejar amb cotxet... posar-lo a dins del carretó (de fet a dins el carretó hi portem el maxicosi), i fer quatre bots, és del què més li agrada juntament amb banyar-se a la banyera... HEM TINGUT SORT!!!
Aquí us poso una foto de la primera sortida amb roda de tacs, en la que varem anar fins a Mollfulleda.

Detalls de la ruta per l'Ariège

2010-07-05T01:24:00.000-07:00

Aquí va la fitxa de la volta a l'Ariège:

Track Points 702
Distance 44.43 kms
Estimated Time 2:12:23
Ascent 744 meters
Descent 740 meters
Start Elevation 929 meters
Finish Elevation 932 meters
Minimum Elevation 603 meters
Maximum Elevation 1051 meters

Malafogassa i l'Ariège

2010-06-30T02:07:00.000-07:00

El cap de setmana passat vam fer “la clàssica de Malafogassa”. Vam sortir de prop de Sant Sadurní d’Osormort i vam anar pel Pont de Malafogassa fins a Sant Romà de Sau. La carretera és molt tranquil·la (pel que fa al trànsit, perquè pel que fa al desnivell ja no ho és tant...) i ens va agradar molt.

I aquest cap de setmana llarg de Sant Joan, aprofitant que estàvem per l’Ariège, hem fet també alguna sortida amb tàndem: vam sortir d’Orlú i vam baixar fins a Ax les Thermes. D’allà, vam agafar una carretereta de muntanya. No vam trobar ni un cotxe en tot el trajecte... ara, hi havia unes pujadetes que déu ni do! L’anècdota va ser que ens vam trobar al mig d’una cursa ciclista i quan passàvem pels pobles la gent ens animava perquè es pensaven que també participàvem a la prova! El tram de tornada fins a Ax les Thermes, tot i ser curt, va ser una mica pesat, perquè era una carretera general i perquè ens hi vam trobar alguna pujada amb què no comptàvem. Però tot té la seva recompensa... i si no mireu el gelat i el bany de què vam gaudir arribant a Ax!

De tornada a casa

2010-06-15T09:47:00.000-07:00

I ara que ja tornem a estar a casa, hem fet un parell de sortides per aquí. Fa dos diumenges vam anar a Riells del Montseny (per carretera) i aquell dia en Pep va batre el seu rècord personal de kilòmetres en un dia, ja que abans de la sortida en tàndem fins a Riells, ell ja havia fet una sortida matutina en solitari on s'havia passejat per tota la comarca.

I el cap de setmana passat, vam fer una ruta pel Baix Empordà, sortint de Torroella de Montgrí i passant per Palau-sator, Peratallada, Pals, la platja, els arrossars... Una ruta molt tranquil·la i agradable per l'empordanet de la qual trobareu més informació a la web de l'ADAC.

Rutes per Europa

2010-06-15T09:40:00.001-07:00

Fa dies que no actualitzem el bloc... A finals de maig, vam estar 10 dies per Europa (Suïssa, Alemanya...) i vam fer alguna sortida amb tàndem per allà.
Primer vam estar uns dies al Ticino (una vall suïssa del cantó de parla italiana) i vam aprofitar algunes de les moltes rutes en bicicleta que hi ha per allà. Vam fer una ruta pel Valle di Maggia, sortint de Locarno. Un altre dia també vam fer una ruta des de Bellinzona per la vall de San Bernardino. I en Pep, en solitari, es va polir els ports de San Gottardo i de San Bernardino.
Ja en terres alemanyes, vam anar des de Wangem im Allgau fins a Lindau, i vam tornar per una ruta paral·lela per la banda austríaca de la frontera (bé, la veritat és que ens vam perdre sortint de Lindau per tornar cap a Wangem im Allgau, i vam anar a parar a... un altre país! i un cop en territori austríac, vam decidir tornar per aquella banda).
Properament, les fotos.

Detalls de la ruta Arbúcies - Vic - Arbúcies

2010-04-27T02:22:00.000-07:00

Arbúcies - Vic (per Viladrau)

Distance	42.28	kms
Estimated Time	2:06:21
Ascent	836	meters
Descent	643	meters
Start Elevation	314	meters
Finish Elevation	507	meters
Minimum Elevation	314	meters
Maximum Elevation	889	meters

Vic - Arbúcies (per Espinelves)


Distance	37.95	kms
Estimated Time	1:49:47
Ascent	605	meters
Descent	813	meters
Start Elevation	499	meters
Finish Elevation	291	meters
Minimum Elevation	289	meters
Maximum Elevation	817	meters

Arbúcies - Vic - Arbúcies

2010-04-26T07:32:00.000-07:00

Aquest dissabte teníem un sopar a casa d'uns amics a Vic i vam decidir anar-hi amb el tàndem. Vam sortir d'Arbúcies dissabte al migdia i vam anar fins a Coll de Revell (fins aquí, trajecte habitual...) i d'allà vam anar fins a Viladrau, per anar després fins a Taradell i Vic. Ens vam quedar a dormir a Vic i diumenge al matí vam empendre el camí de tornada passant per Calldetenes, Sant Julià, Espinelves, i d'allà a Coll de Revell i a Arbúcies. Les carreteres, molt tranquil·les, excepte el tram de Vic a Calldetenes, que diumenge a mig matí era força transitat. I vam tenir la sort d'ensopegar molt bon temps, malgrat haver sortit dissabte sota un cel que amenaçava pluja. Aquí van tres fotos de la ruta: una de Viladrau, en el trajecte d'anada; l'altra d'Espinelves, a la tornada; i una de l'Edmon dormint a la seva nova cadireta reclinable, que vam comprar fa pocs dies i que ha estat tota una descoberta, ja que sol adormir-se quan anem amb tàndem i ha estat la solució ideal per evitar que li pengi el cap (són una mica caretes, però val la pena! per més referències, aquest model és de la casa Hamax i es diu "Siesta", i la vam trobar a Decathlon).

St. Pere de Cercada

2010-04-14T01:28:00.000-07:00

Fa un parell de caps de setmana vam fer una sortida fins al monestir de Sant Pere de Cercada. Adjuntem un mapa de situació respecte Santa Coloma de Farners, tot i que nosaltres hi vam anar des d'Arbúcies, a través de la pista de Can Puig. El camí no està indicat fins que ja ets molt a prop de Sant Pere de Cercada, de manera que cal conèixer la zona o anar ben informat per trobar-ho.

La pista està en bon estat i la ruta és agradable (només hi ha alguna pujada destacada abans de Can Puig). I arribar a Sant Pere de Cercada val la pena perquè és un monestir molt petit i poc conegut, però amb encant. Us n'adjuntem algunes fotos.

Noves rutes pels volts de casa

2010-03-11T07:20:00.000-08:00

Malgrat el fred, continuem sortint a descobrir els entorns d'Arbúcies.
Fa dues setmanes, vam intentar fer una ruta combinant terra i asfalt per les Guilleries, entre St. Hilari Sacalm i Osor, però ens vam perdre, vam ficar-nos per pistes en mal estat, vam haver de fer mitja volta, i tot plegat va ser una mica desastre.
La setmana passada vam optar per l'asfalt i vam fer una volta circular per carretera sortint de Coll de Revell i arribant a St. Sadurní d'Osormort. D'allà, vam tirar cap al Pla de les Arenes, des d'on vam tornar a baixar a Coll de Revell. Va ser una sortida molt maca, tot per carreteres tranquil·líssimes (només vam creuar-nos amb un parell de cotxes en tot el trajecte). Tot plegat molt agradable, per compensar l'anterior sortida...

La ruta de les 3 ermites

2010-02-16T02:00:00.000-08:00

Aquest diumenge vam fer una ruta pels voltants d'Arbúcies que hem batejat amb el nom de la ruta de les tres ermites, ja que vam passar per Sant Feliu de Buixalleu, Grions i Sant Llorenç de Gaserans. La volta seguia fins a Breda, per a tornar des d'allà a Arbúcies. Tota la ruta era per carretera, excepte un minúscul tram de pista que ens va servir per provar sobre terra els nous pneumàtics de carretera amb una mica de relleu, que hem comprat per poder ser més polivalents amb la roda de 700. La sortida va ser molt maca, però vam patir molt fred.

Aquí van les fotos de les tres ermites.

Arbúcies-St. Feliu-St. Segimon

2010-02-08T08:43:00.000-08:00

Ahir vam fer una sortida de diumenge d'hivern assoleiat. Vam aprofitar el sol del migdia i que els avis ens guardaven el petit per anar d'Arbúcies a Sant Feliu de Buixalleu i, des d'allà, a l'ermita de Sant Segimon. Una volta molt maca que ja havia explorat en Pep sol el dissabte, en una sessió mataroniana amb la seva bici de carretera (Arbúcies-St. Feliu-St. Segimon-St. Feliu-Grions-Gaserans-Breda-St.Feliu-Arbúcies).

La carretera tranquil·líssima (a partir del trencant de St. Feliu) i la ruta molt agradable. En arribar a St. Segimon, com que se'ns havia fet una mica tard, vam decidir tornar a Arbúcies per la pista de Can Puig. No les teníem totes, perquè anàvem amb les rodes i els pneumàtics de carretera, però la veritat és que vam baixar sense cap problema, a poc a poc, però molt bé (tot s'ha de dir: la pista estava al punt just d'humitat perquè la sorra no patinés, amb el terra més sec hauria estat una altra cosa).

Malgrat el fred...

2010-01-07T07:35:00.000-08:00

Malgrat el fred que feia diumenge passat, vam fer una sortida pel Montseny. Vam deixar l'Edmon amb els avis, que com que ell no pedala pateix més fred que nosaltres, i vam anar fins a Santa Fe del Montseny. La intenció era pujar pel Vidal i baixar pel Vilar. El camí de pujada no el coneixíem i vam anar seguint la pista bé fins a Els Colls, però anàvem amb un mapa Alpina més vell que el cagar ajupit i a partir d'allà no ens quadrava res. Total, que vam anar a sortir a la carretera de Santa Fe, sí, però més a prop de Sant Marçal del que ens pensàvem, així que vam haver de fer un tros per carretera fins a trobar la pista que baixa a Arbúcies, per Coll de te.

En definitiva, que va ser una sortida molt xula, però el recorregut era més llarg i amb més desnivell del que havíem previst i feia un fred de Déu. Aquí va una foto d'un tram de pista que passa per una fageda, prop de Santa Fe.

De manera que després de la gèlida experiència de diumenge, vam fer una carta d'urgència als Reis i ahir ens van portar uns guants i unes fundes per a les sabates d'anar amb bici. I ahir mateix les vam anar a provar, fent una sortida curta, aquesta vegada cap a la banda de les Guilleries: des d'Arbúcies fins a l'ermita de Sant Segimon del Bosc (a Sant Feliu de Buixalleu).

Més fotos

2009-12-26T10:23:00.001-08:00

Aquí van algunes fotos més del nou tàndem.

Bon Nadal!

2009-12-26T09:18:00.000-08:00

Ahir, per celebrar el Nadal, vam fer una petita sortida: d'Arbúcies a Santa Maria de Lliors. Amb el tàndem equipat amb les rodes de montanya, vam fer un primer tram de la carretera de Coll de Revell, per trencar després en direcció al Regàs. Allà vam agafar una pista de terra (asfaltada en algun tram) que, passat el Regàs, porta fins l'ermita de Lliors. L'ermita està tancada, però hi havia un petit pessebre a una finestra.

La veritat és que ja havíem intentat aquesta sortida fa alguns diumenges, però era un dia molt fred i amb molt de vent, ens vam equivocar de camí i després ja se'ns va fer tard per arribar a Lliors. Però ahir sí que hi vam arribar i així vam fer una mica de gana pel dinar de Nadal...

Bones festes a tots/es!

4a Pujada en BTT al Castell de Montsoriu

2009-11-09T09:32:00.000-08:00

Ahir vam participar a la 4a Pujada en BTT al Castell de Montsoriu Memorial Toni Ibáñez. Vam sortir de Can Pons (Arbúcies) i vam anar fins a Fogueres de Montsoriu passant per Sant Climent.

Però el millor és que hi vam anar... amb el tàndem nou! Doncs sí, tenim un nou tàndem de la casa Macario, de color vermell, amb un parell de jocs de rodes: unes de carretera i unes de muntanya. Ja fa un parell de setmanes que el vam anar a buscar, però hi hem hagut de fer uns quants canvis.

Fa tres diumenges el vam provar amb les rodes de carretera anant d'Arbúcies al Pla de les Arenes, passant per Coll de Ravell a la pujada i baixant per Sant Hilari. La setmana passada vam anar de Joanet a Santa Coloma de Farners (una carretera que no coneixíem, molt tranquil·la: no vam trobar cap cotxe, només bicicletes!). I ahir vam provar les rodes de muntanya fent la pujada al Castell de Montsoriu.

Ara que ja l'hem tastat, podem dir que estem molt, molt contents de la nova màquina.

Aviat, fotos.

Albarracín i Cuenca

2009-10-22T09:32:00.001-07:00

La setmana passada vam aprofitar una escapa a Albarracín i Cuenca per fer alguna sortida amb el tàndem per allà.

Un dia vam fer una petita ruta circular, sortint d'Albarracín cap a Bezas i tornant per Gea de Albarracín, tot per carreteres poc transitades.

Un altre dia vam fer una excursió des de Valdemoro-Sierra fins a les Lagunas de la Cañada del Hoyo (a la foto) i tornar, també per carretera però molt tranquil·la.

El tàndem també ens va anar molt bé per visitar la ciutat de Cuenca sense problemes d'aparcament. Vam anar des de la Hoz del Río Júcar per un magnífic carril-bici que porta fins a Cuenca i vam recórrer la ciutat en bicicleta.

Foto de la Trobada de tàndems

2009-09-29T07:27:00.001-07:00

En Carles i l'Elisabeth (gràcies!) ens han fet arribar aquesta foto del dia que vam anar a la Trobada de tàndems i ens ha agradat molt.

Jo pedalo contra el canvi climàtic

2009-09-29T01:16:00.000-07:00

Diumenge al matí vam participar a la pedalada popular que es va fer a Arbúcies contra el canvi climàtic, per donar suport a la proposta de reduir les emissions de CO2 i fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. El recorregut era d'onze quilòmetres, els primers dels quals eren pel nucli urbà per agafar tot seguit una pista forestal fins a Mollfulleda. L’organització ha xifrat en 139 kg la quantitat de CO2 que s’hauria emès si els participants haguessin circulat en algun vehicle de motor en comptes de fer-ho en bicicleta. La pedalada contra el canvi climàtic s’emmarcava en la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

La volta al Cadí

2009-09-21T07:12:00.000-07:00

La setmana passada vam anar a fer la volta al Cadí amb el tàndem. Vam sortir de Bagà i vam fer una primera etapa molt curteta, però no pas poc dura, pujant per la carretera de Coll de Pal, fins al refugi de Rebost, on vam dormir. El segon dia vam anar del refugi a dalt del Coll de Pal, i d'allí vam agafar una pista que ens va dur a La Masella, baixant per una pista d'esquí. En aquest tram vam tenir alguns problemes tècnics amb la cadena i amb els frens (ens vam polir unes pastilles de fre senceres!). Però a Das vam tornar a agafar una carretera asfaltada i vam anar així fins a Martinet, passant per Riu, Pedra, Bor, Bellver... A Martinet vam fer una llarga parada fins que els núvols negres es van posar molt amenaçadors i vam sortir per acabar d'arribar a Arsèguel, on vam dormir la segona nit després d'un fabulós plat de pasta italiana (gràcies, Simone i Davide!). La tercera etapa va dur-nos d'Arsèguel a Tuixent, fent una parada llarga a La Seu d'Urgell per canviar les pastilles de fre. A Tuixent ens van acollir meravellosament bé la Rut i l'Horaci (moltes gràcies per tot!). I el 4t dia vam anar d'allà fins a Bagà, per Gòsol, Saldes i Maçaners.

La ruta ens va agradar molt, fent la majoria de tros per carreteres molt tranquil·les. Especialment ens va encantar la zona entre La Seu i Gòsol, que no coneixíem, on vam descobrir poblets encantadors i paisatges espectaculars.

Trobada de tàndems

2009-09-07T01:52:00.000-07:00

Ahir vam anar a la Trobada de tàndems. Ens ho vam passar realment molt bé. L'itinerari era bonic i els 40km ens vas passar sense ni adonar-nos-en, xerrant ara amb un ara amb un altre... També ens va ser molt útil per veure altres "màquines" i prendre vistes per a futures adquisicions: hi havia de tot, des de tàndems fets a mà i casolans (que té mèrit!) fins a tàndems "pros" (i caríssims!). El millor, però, la gent: ens va encantar conèixer i intercanviar impressions amb altra gent apassionada per aquest invent! L'Edmon era el més petit de la colla, però també s'ho va passar molt bé!

Per veure més fotos, la ruta i comentaris de gent que era a la Trobada, visiteu http://trobadatandem.blogspot.com/

Folgueroles-St. Romà de Sau

2009-09-03T09:16:00.000-07:00

Ahir a la tarda vam anar a recollir el tàndem, que teníem aparcat a Calldetenes, i vam aprofitar per anar a fer una volteta, des de Folgueroles fins a Sant Romà de Sau, per una carretereta molt tranquil·la i maca, fins arribar al pantà de Sau.

Trobada de tàndems

2009-09-02T03:35:00.000-07:00

Ens hem apuntat a la 2a Trobada de Tàndems que es farà aquest diumenge, 6 de setembre del 2009.

El lloc escollit és la zona del Penedès, zona rural on hi han molts camins asfaltats, carreteres tranquil·les i el paisatge envoltat de vinyes és fantàstic, a més la ruta la farem en plena verema i podrem gaudir de les olors i colors d'aquesta feina. El punt de sortida és el poble de Castellet (Castellet i La Gornal), a tocar del Pantà Foix, un lloc tranquil i pintoresc. El recorregut és d'uns 40 km, la zona és bastant plana, però hi han algunes pujadetes fàcils, tot el recorregut està asfaltat, la majoria de la ruta passa per pistes estretes asfaltades entre vinyes, això vol dir que és apte per tot tipus de tàndems (carretera i muntanya).

Cal apuntar-se a carlessoler@telefonica.net o mfurgber@hotmail.com.

Som notícia

2009-09-02T03:33:00.000-07:00

La web del BACC (Bicicleta Club de Catalunya) ha fet una notícia parlant d'aquest bloc. Si la voleu veure, cliqueu al següent enllaç: http://www.bacc.info/content/view/725/172/

St. Feliu de Guíxols - Ripoll

2009-08-31T01:35:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem fet la via verda que va de Sant Feliu de Guíxols a Ripoll, és a dir, la Ruta del Ferro i del Carbó més la Ruta del Carrilet, però en el sentit invers: des de la Costa Brava fins al Pirineu.

Vam sortir divendres a la tarda de Sant Feliu de Guíxols. Només arrencar, vam tenir un petit problema amb el canvi dels plats, que vam poder arreglar al primer centre de BTT que vam trobar en el camí. Així vam recórrer el tram fins a Llagostera sense més problemes. Allà vam fer una parada de rigor al parc infantil que hi ha al costat de l'estació, perquè l'Edmon jugués una estona. D'allà vam seguir fins a Cassà de la Selva, on ens vam adonar que havíem perdut la bossa d'en Pep pel camí, amb cartera, documentació, claus i tota la pesca! Vam tornar enrere fins a Llagostera i, miraculosament, la vam trobar amb tot el que hi havia a dins (diners inclosos). Quina sort!

Però clar, entre anar i tornar, van ser uns quants quilòmetres de propina. Però vam poder arribar a Girona abans que es fes fosc i vam fer la primera nit a Salt (gràcies, Rut i Jordi, per acollir-nos!).

El segon dia vam sortir de Salt i vam seguir el carril-bici fins a Les Preses. Allà, com que encara era d'hora i ens quedaven prou forces, vam decidir anar fins a Santa Pau. Eren uns deu quilòmetres de propina, però van valer molt la pena, perquè vam anar a per un camí molt bonic que passa per dins la fageda d'en Jordà i vam visitar el poble de Santa Pau, que també és molt bonic. Allà vam fer un merescut sopar a base de fesols de Santa Pau i vam dormir a l'Alberg Bellavista.

Diumenge, des de Santa Pau, vam anar per carretera fins a Olot. Allà el carril-bici s'interromp (s'acaba la Ruta del Carrilet i encara no està feta l'unió amb la Ruta del Ferro i del Carbó) i vam fer el tram d'enllaç pels colls de Coubet i Santigosa... un dia que només trepitgem asfalt i va i punxem la roda!

Al migdia vam arribar a Sant Joan de les Abadesses i, després de la parada de rigor al parc infantil de l'estació, vam fer el carril-bici fins a Ripoll. Allà vam agafar el tren fins a Vic, vam deixar el tàndem a casa en Dani (gràcies!) i la Carme ens va venir a buscar en cotxe (gràcies, també!).

Aquests tres dies havien de servir per "posar-nos a prova" a nosaltres, el tàndem i el carretó, i bé, amb més o menys incidències, tots hem resistit (nosaltres amb mal de cul, el tàndem amb una roda punxada i el canvi dels plats trencat, i el carretó amb un problema a l'enganxament carro-tàndem que vam solucionar provisionalment amb un tornavís i una mica d'esparadrap... vaja, que el que n'ha sortit més ben parat és l'Edmon, que s'ha portat molt bé i no s'ha queixat gens per les hores que s'ha hagut de passar al carretó!). De manera que prova superada!

Ja tenim el tàndem arreglat!

2009-08-24T07:58:00.000-07:00

Després de les incidències tècniques en la sortida d'ahir, hem portat el tàndem al taller i ja està arreglat: li hem canviat el plat mitjà, que estava molt gastat i per això ens saltava la cadena cada dos per tres. De manera que ja el tenim llest per a les pròximes excursions!

Aprofitem per posar una foto que ens han enviat des de la web http://www.zillertal.net/, d'una de les sortides que vam fer amb el tàndem al Tirol.

vacances al Tirol

2009-08-24T03:01:00.000-07:00

Aquest mes d'agost vam estar un parell de setmanes al Tirol; primer a la banda italiana (a les Dolomites) i després al costat austríac (a Zillertal). Vam endur-nos el tàndem i vam fer algunes excursionetes per allà.

A Val Gardenna vam fer dues sortides: la primera pels pobles de la vall (d'Ortisei a Selva Gardenna) i la segona per l'altiplà de Siusi (pujant des de Selva Gardenna pel Monte Pana).

A la vall de Zillertal, també vam fer un parell d'excursions. Si voleu veure fotos, n'hi ha unes quantes a http://www.zillertal.net/modules.php?op=modload&name=My_eGallery&file=index&do=showgall&gid=689

El tàndem ens va anar molt bé també per visitar ciutats. Vam veure Insbruck (Àustria) i Zurich (Suïssa, ja en el viatge de tornada cap a casa) des de dalt la bicicleta, sense problemes per aparcar ni per moure'ns!

Hem trobat que el Tirol és una zona fantàstica per anar amb bicicleta, perquè hi ha molts carrils-bici, tant a les ciutats com en entorns naturals.

Arbúcies - Montsoriu

2009-08-24T02:52:00.000-07:00

En les pròximes entrades, ressenyarem breument algunes de les sortides que hem fet des que tenim el tàndem i abans d'obrir aquest bloc.

La setmana passada vam anar des d'Arbúcies fins al Castell de Montsoriu. Una excursioneta curta però intensa, i que val molt la pena si no heu visitat mai aquest fantàstic castell medieval.

Arbúcies - Riells del Montseny

2009-08-24T02:46:00.000-07:00

Ahir al matí vam anar fins a l'Abadia de Sant Martí, a Riells del Montseny, passant per Fontdellops. La pujada va anar bé, malgrat que en alguns trams la pista estava en bastant mal estat i això dificultava l'ascenció, i per altra banda vam tenir alguns incidents tècnics amb el canvi de marxa i la cadena.

Després d'aproximadament dues hores, vam arribar al Bell-lloc, on vam fer un vermut - bany - dinar que ens va refer del tot!

I havent dinat, vam tornar a Arbúcies. La intenció era anar per una pista fins a Coll de Castellà i des d'allà baixar a Arbúcies, però vam pujar més del compte i vam anar a sortir a Fogueres de Montsoriu.

Obrim el bloc!

2009-08-24T02:38:00.000-07:00

Fa cosa de mig any, vam comprar-nos un tàndem de 2a mà. Des de llavors, en Pep, la Clara i l'Edmon ens hem aficionat a voltar amb aquesta bicicleta familiar. Hem fet excursions molt maques i hem pensat que seria bonic deixar-ne constància en aquesta bitàcora virtual.