dijous, 7 de novembre del 2013

La tornada

D'acord, la constància en la publicació del bloc no és el nostre fort... També cal dir que poc després de l'últim post que havíem publicat a en Pep el van haver d'operar del menisc i vam tenir el tàndem parat uns mesos. Sigui com sigui, aquest post es diu "La tornada" perquè tornem a publicar i perquè tornem a ser 3 a dalt d'un tàndem: després d'haver passat per totes les combinacions possibles per ancabirr-nos 4 dalt d'un tàndem des que fa 3 anys va néixer en Roc (primer 1 nen en una cadireta i el petit amb el maxicosi dins el carretó, després tots dos al carretó, després tots dos en cadiretes, després un en cadireta i l'altre arrossegat pel follow-me amb la seva bicicleta, etc.), finalment des de fa uns mesos tornem a ser 3 a dalt d'un tàndem, ja que l'Edmon, que ara té 5 anys, ja s'ha emancipat i pedala sol. De manera que els últims mesos els hem dedicat a repetir carrils-bici propers a casa, que ja havíem fet amb tàndem, però que són el millor terreny perquè l'Edmon fes els seus primers recorreguts sol. Hem anat fent diversos trams del Carrilet. I aquest cap de setmana passat hem anat a descobrir un carril-bici que tenim molt a prop i que no havíem fet mai: el que va de St. Esteve de Palautordera a St. Celoni. Paisatgísticament no és cap meravella, perquè passa per molts trams urbanitzats o de polígons industrials, però tenir uns quilòmetres ciclables per un nen de 5 anys a prop de casa, ja és un luxe en el nostre país. I la ruta acaba (o comença) en un parc, que això sempre agrada a la canalla. Així que aquí teniu un parell de fotos de l'Edmon pedalant davant del tàndem, i en Roc (i l'Edmon al fons) pedalant enganxat al follow-me.